Catisa, cinco décadas de luz, diez años de sombras

El “espíritu familiar” marcó buena parte de la trayectoria de la bisutera mahonesa

Sant Sebastià. Las instalaciones del negocio fundado por Miquel Carretero y Rafael Timoner cambiaron la fisonomía a lo que era una zona de “tanques” de Maó Galerias Catisa.

L.M.F. Maó
Retratos en sepia, cielo azul, palabras sobrevolando tejados de casas que no existían cuando Miquel Carretero y Rafael Timoner fundaron su empresa allá por 1954, una guitarra desgranando acordes teñidos de melancolía y un deseo expresado por Xavier Borbolla, conmovedor de puro simple y pragmático, “jubilarme en CATISA porque eso significará que lo han hecho todos mis compañeros”.

Eran los mimbres de un vídeo titulado “Catisa y su gente” incluido en una exposición que dos años atrás organizó la Fundació Sa Nostra para repasar el recorrido de la emblemática empresa mahonesa. El audiovisual recogía testimonios de quienes hicieron posible con su trabajo que CATISA se convirtiera rápidamente en una de las empresas de bisutería más importantes de España, llegando a emplear a 154 personas e impulsando iniciativas como SEBIME, la asociación que todavía hoy aglutina a buena parte de un sector que se resiste a desaparecer.

Un sector del que CATISA ha sido exponente durante años, por su esmero en la producción de bisutería, fornituras y objetos de regalo y por el espíritu de “gran familia” que aglutinó a sus trabajadores. Ese espíritu que se enseñorea del vídeo como lo hizo del reportaje que Gemma Andreu publicó en el “Menorca”, en noviembre de 2006, con motivo del derribo de las instalaciones de la fábrica de la calle Sant Sebastià.

La de CATISA es una historia de empuje, iniciada por Carretero y Timoner y protagonizada por un elenco de excepción, trabajadores humildes y cumplidores de los que se dejaban sus cosas si hacía falta ir a la fábrica, que vivían junto a ella y llevaban a sus hijos a la escuela infantil Peter Pan. De empuje y de acción gracias a un Timoner –a Carretero lo del protocolo no le gustaba mucho, al parecer– que apeló a la unidad como fórmula de futuro para el sector, implicándose en la creación de SEBIME, APICESA o el Instituto Tecnológico de la Bisutería (ITEB).

Con ellos, con Satin Borbolla, Lluís Lluch, los Moll, Pons, Gelabert o Vinents, CATISA se convirtió en un referente de la industria menorquina hasta que con su venta en 1999 a Josep Maria Drudis comenzaron los problemas, uno de ellos en forma de reducción de un tercio de la plantilla. Resultaron falsas las promesas de Drudis en orden a relanzar la empresa y el relevo por Enrique Perera en 2001 tampoco arrojó más luz.

Fueron entonces los trabajadores quienes se empeñaron en sacar adelante la empresa y recibieron expectantes a Antoni Montserrat en 2003. Tras su fallecimiento, con bríos renovados, su hijo Pau y Xavier Borbolla echaron el resto. Inversión e ilusión a partes iguales no fueron suficientes para combatir las deudas y la crisis que han barrido toda esperanza, dejando mudos a quienes se resistían a perderla

Escoltar entrevista completa a IB3 Ràdio

boomp3.com

Exposició "La ciutat i Catisa". Fotografia

Exposició Catisa de Sa Nostra

La mostra sobre l’emblemàtica fàbrica es va inaugurar ahir a la Sala de Cultura de Sa Nostra

MARIA SOLÁ

Maó

L’emotivitat va ser ahir la principal protagonista a la Sala de Cultura de Sa Nostra on, a partir de les 20 hores, es va inaugurar l’exposició “La ciutat i Catisa”, organitzada per la Fundació Sa Nostra gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament de Maó i el Consell insular. L’acte, que va comptar amb la presència del batlle de Maó, Arturo Bagur, i conseller de Mobilitat, Damià Borràs, entre altres autoritats, va ser seguit per una cinquantena de persones, la majoria relacionades de manera directa o indirecte amb Catisa. Una emocionada Satín Borbolla, alma màter de l’empresa, aprofità l’ocasió per recordar a totes aquelles persones que han format part de Catisa al llarg de la història i es mostrà optimista assegurant que “ara comença una etapa nova però l’empresa compta amb un equip jove de treballadors que tenen el mateix esperit i les mateixes ganes de lluitar que teníem nosaltres”.

“La ciutat i Catisa” repassa la història d’una de les empreses més emblemàtiques de Maó que, a més d’haver estat capdavantera en el món de la bijuteria, va donar feina a centenars de famílies de la ciutat. CATISA, fundada al 1954, es va convertir ràpidament en una de les empreses més importants i dinàmiques de la industria però al 1995 la mort d’un dels fundadors, Rafael Timoner, va suposar l’entrada de l’empresa en un important període de crisi. Va ser llavors quan els mateixos treballadors, amb el seu compromís i esforç, van aconseguir fer front a les penúries i mantenir viva l’empresa. Així, la mostra es centra principalment en la vessant més humana de Catisa, “una empresa que destaca pel seu model de caràcter quasi bé familiar”, segons apuntà el comissari de l’exposició, Juan Elorduy.

Vuit plafons recorden, a través de textos i fotografies antigues, l’evolució de l’empresa maonesa, les seves antigues dependències al barri de Ses Tanques del Carme, les activitats socials i esportives que portaven a terme els treballadors, entre altres aspectes de la història de Catisa. Així mateix, l’exposició inclou nombrosos objectes que s’han pogut conservar després de la demolició de l’antiga fàbrica com una filera de bancs del teatre de l’empresa o el cartell que es trobava al bar, així com diverses fitxes laborals del personal, els fullets publicitaris, quaderns de benvinguda als treballadors i alguns exemplars del setmanari “Club Catisa”

La mostra presenta també un audiovisual que recull els testimonis d’alguns dels treballadors de l’antiga fàbrica com Toni Gelabert i Catalina Coll, Joan Pons i Teresa Cánovas o en Toni Vinent, entre d’altres, a més de les vivències i la visió de futur dels actuals responsables de l’empresa, Xavier Borbolla i Pau Montserrat.